Descripció del municipi

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça. És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, de la qual n'es el municipi més extens, entre la Vall de Barravés i la Vall Fosca. El cap del municipi és Barruera, que li havia donat nom fins al 1996. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saraís.

Les valls i serralades van ser formades pels gels de les glaceres, les quals li van donar l'aspecte en forma de "V" típic de les valls de muntanya. La seva extensió és d'uns 220km2.

El centre de la Vall de Boí és el seu riu "Noguera de Tort" que neix als llacs que hi ha a les muntanyes. A les aigües clares del riu hi podem trobar truites i d'altres invertebrats. En el seu temps, abans de l'arribada de les elèctriques s'hi podien trobar llúdrigues, anguiles i d'altres animals. Avui dia s'està fent un bon treball per la reintroducció d' animals com els ànecs "Coll verds" , reintroduits i ja afincats.

A la vora del riu i els seus barrancs afluents podem trobar la majoria dels pobles que formen la Vall. L'aigua en el seu dia va ser la font de les seves inversions i el seu desenvolupament. Van ser construides preses i centrals hidroelèctriques, que podem trobar a quasi tots els punts de la vall. La electricitat va donar feina (va fer augmentar la població, tant a la Vall de Boí, com al Pont de Suert i Vilaller, dos pobles de l'Alta Ribagorga que van multiplicar les seves poblacions per dos o fins a tres la seva població) i un millor nivell de vida (va ser construida la carretera i va arribar la electricitat al 100% de la població).

La carretera va obrir les portes a un turisme desconegut. Els pocs visitants que hi anaven eren viatgers incansables i erudits. Poc a poc es van anar coneixent les meravelles que amagava aquest indret. El seu romànic, ùnic al món (Sant Climent de Taüll) i les seves muntanyes (Besiberri, Comoloformo,...), altes, esbeltes i plenes de vida; rodejades per llacs de bellesa incomparable.

Dintre de la Vall de Boí podem trobar l'altra joia de la vall, el Parc Nacional d' Aigües Tortes i Sant Maurici (declarat parc nacional desde l'any 1955). Que podem dir del parc??, s'ha de visitar, passejar pels prats, veure els seus barrancs i llacs. Observar les diferents maneres de vida, arbres joves i vells ( avets, pi negre ), ple de flors (genciana, lliri del pirineu) . De fauna podem trobar aus com els "aguila daurada, perdiu xerra,voltors, etc" o animals com els "isards, porcs senglars, la fagina, etc". Tot un espectacle veurel's amb moviment.

A la vall també podem trobar un balneari amb més de 131 anys d'historia: Caldes de Boí, amb un ventall d'aigües mineromedicinals: fredes i calentes ( trenta-set fonts en total ); un autèntic paradís del descans. I també una estació hivernal d'esquí alpí, construida fa pocs anys, gràcies a les facilitats que donen les muntanyes, totes elles fetes i tallades amb gust i refinament que sol la natura pot fer.