Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El meu cos i Jo

La curiositat, les sensacions i el descobriment en els infant sdel seu propi cos... i com intervindre habilitant-los i sense la rigidesa d'estereotips assignats al femení o masculí...

Des del CDIAP de l'Alta Ribagorça ens agradaria acompanyar les famílies dels nens de l'escola bressol no és només amb l'Observació mensual del joc per a una detecció precoç, sinó compartint suggeriments sobre diferents temàtiques referides a aquesta etapa de la vida. Continuarem amb: EL MEU COS I JO ....

La curiositats de nens i nenes a aquesta edat és gran. El món i tot el que conté els crida poderosament l'atenció i també s'interessen en seu propi cos. Així com van descobrint les seves mans, la cara, el melic, en determinat moment descobreixen els seus genitals i que els resulta plaent tocar-los.

Hola, sexualitat!

Tant nenes com nens poden començar en aquesta etapa a tocar amb certa freqüència els seus genitals, tant per a explorar com per a la recerca de plaer. Això no només no fa mal, sinó que pot ser bo per al seu desenvolupament.

  • La reacció dels adults els enviarà un potent missatge amb relació a la sexualitat, els seus drets i limitacions.
  • Si els vam demostrar censura, enuig o disgust, els estarem ensenyant que els òrgans sexuals i el plaer que produeixen és negatiu.
  • Si reaccionem amb acceptació i límits; si els diem: «És el teu cos. Has cuidar-lo, conèixer-lo i gaudir-lo, però hi ha activitats que són privades », aprendran que la sexualitat és acceptada i acceptable i que tots tenim dret a la privacitat i el respecte del nostre cos.

Si per motius religiosos o filosòfics volem ensenyar-los a no fer-ho els explicarem els motius, i podran anar aprenent que hi ha vegades que hem de deixar de banda els nostres desitjos per valors que considerem superiors.

  • ens ha de preocupar quan es toquen excessivament, o s'irriten o fereixen; quan ho fan de manera compulsiva o quan deixen de jugar o de menjar per tocar-se. En aquests casos la consulta amb el pediatre podrà orientar-nos per determinar si el comportament és normal, si està augmentat per alguna conducta o situació erotitzant de l'entorn o és una manera de descarregar l'estrès.

 

La importància d'una educació no sexista

Saber-se i sentir-se nen o nena depèn d'un complexíssim mecanisme que comença en la concepció, en el qual la criança no és el factor més important.

  • En l'actualitat, ja no tenim dubtes que uns i altres tenim els mateixos drets i hem de tenir les mateixes possibilitats.

  • Per això, és important que des de petits els ensenyem a funcionar en igualtat de condicions, sense repetir estereotips nocius com «ajudar a la casa és per a les nenes» o «els homes no ploren».

  • Criar-los sabent que el seu sexe no és una limitació per sentir-se realitzats i satisfets amb ells mateixos els aplanarà el camí a la vida i els ajudarà a respectar-se i respectar per ser ells mateixos.

  • Estereotips: Esquemes rígids que pretenen definir com ha de ser i actuar cada persona d'acord amb el seu sexe, edat, etc., com si hi hagués una única manera d'exercir cada funció.

El meu cos

Document Actions