Curs d'Estiu UDL: Pirineus, frontera i llengua.

La Ribagorça, com a espai-frontera, és un indret privilegiat per a l’observació de la interacció entre els límits administratius i les transicions i fronteres lingüístiques. En poc espai, ens permet observar les transicions entre els dialectes nord-occidentals del català, entre el català i el benasquès i entre el català i l’aragonès, i també la frontera entre el català i l’occità i els trets que totes aquestes varietats comparteixen. Però la variació lingüística és dinàmica per definició, i també en aquest àmbit territorial observem fenòmens diversos de canvi en curs, relacionats amb estatus lingüístics diferenciats i variables demogràfiques, antigues o recents.

No només això. És també l’espai dels equívocs, dels malentesos sobre les llengües, i a vegades també dels despropòsits. Com en altres àmbits, també en aquest la frontera és el marge que ens mostra les capes de què està fet el país.

Els mapes -també els lingüístics- no reprodueixen el territori sinó que el representen, “amaguen” més o menys segons l’escala de mesura. Una paradoxa del nostre temps és que, a mesura que les comunicacions s’han accelerat i les distàncies s’han escurçat, l’escala en què ens movem s’ha reduït i els indrets propers se’ns han anat enfosquint. Coneixem llengües llunyanes, però sabem poc de com s’expressen els qui viuen a tocar nostre, o hi pensem erròniament. En coherència amb aquesta paradoxa, la perifèria és un lloc adequat per re-situar-nos.

Aquest curs forma part d’una programació ja habitual del mes de setembre a l’Alta Ribagorça. L’esquema d’aquests cursos és sempre consistent en algunes sessions en aula i, sobretot, sortides on s’estableix una connexió entre l’entorn i allò de què tracta el curs. Un criteri de treball, doncs, és la recerca de l’eficiència en la transmissió, tot aplegant rigor acadèmic, esperit divulgador, i invitació a la construcció col·lectiva del coneixement.

Les contribucions han de donar lloc a un monogràfic de la revista Ripacurtia (número 7).

Les sessions en aula tindran lloc, previsiblement, al Pont de Suert. Us comunicarem la resta de detalls properament:

Dimecres 4 tarda

16.30 Presentació i obertura

17.00 Ramon Sistac i Vicén: Les varietats de la Ribagorça. Català, aragonès, benasquès

18.00 Guillermo Tomás Faci: Enta una historia lingüistica de Ribagorza: del continuum a la frontera

19.00 Andrea Ariño-Bizarro, Iraide Ibarretxe-Antuñano i Maria Teresa Moret-Oliver: “Miradas dende adintro”: la situación de l’aragonés a traviés d’o testimonio d’os suyos fablants

Dijous 5 matí

Sortida: Trobada amb el benasquès, guiada per Carmen Castán

Dijous 5 tarda

16.00 Laia Rosàs Redondo: El català de la Terreta, entre el ribagorçà i el pallarès

17.00 Esteve Valls i Alecha: La situació sociolingüística del català a la Ribagorça aragonesa

18.00 Joan Ordi Gomà: Cambuleta, una experiència pallaresa

19.00 Xavi Gutiérrez Riu / Verònica Barès Moga: Història i situació social de l’aranès

Divendres 6 matí

Sortida: L’aranès en el seu territori, guiada pel Centre d’Estudis Aranesi

Balanç i cloenda.

——————————————————————————————

Durada: 20 hores

Les xarrades tindran una durada màxima de 35 minuts, seguits de 10-15 minuts de preguntes o col·loqui i una pausa.

Les xarrades tindran lloc a la sala de conferències de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça; altres qüestions logístiques es comunicaran uns dies abans de l’inici.

Informació: jordi.suils@udl.cat

Inscripcions: comunicacio@ccar.ddl.net