Els Serveis Socials de l'Alta Ribagorça atenen una població sobreenvellida del 36% amb una taxa de solitud del 47%
Aquestes són algunes de les dades que recull l’ informe elaborat arran del conveni signat al juny del 2019 entre el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i ABD per tal d’analitzar les causes i efectes de la soledat no desitjada en persones més grans de 70 anys que viuen a l’Alta Ribagorça.
DIJOUS 20 FEBRER 2020
L’estudi anual de l’empresa ABD (Associació Benestar i Desenvolupament) que gestiona la residència i Centre de Dia del Pont de Suert i presta el servei d’atenció domiciliària a la comarca indica que el 81, 94% de les persones usuàries del servei són gent gran. Dins aquest col·lectiu, el 36,11% correspon a una població sobreenvellida amb edats compreses entre els 86 i 95 anys i el 44,45%, el gruix més gran, entre els 66 i 85 anys.
L’informe també indica l’elevat percentatge del 47,23% de persones que viuen soles. Uns nivells de soledat que supera els del territori espanyol amb un 33,4%. Segons els investigadors cal posar el focus en identificar el perfil de persones que pateixen soledat moderada o severa a la comarca.
Aquestes són algunes de les dades que recull l’ informe elaborat arran del conveni signat al juny del 2019 entre el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i ABD per tal d’analitzar les causes i efectes de la soledat no desitjada en persones més grans de 70 anys que viuen a l’Alta Ribagorça.
Fa uns dies la presidenta del Consell Comarcal, Maria José Erta, es va reunir amb representants d’ABD per conèixer en detall l’informe, basat en una mostra de 25 persones. L’estudi dibuixa un perfil femení, d’entre 75 i 79 anys, vídua, que viu sola, que no té altres persones a càrrec i amb un nivell baix d’estudis.
Malgrat que es requereixen més estudis qualitatius per identificar la soledat no desitjada, s’ha observat que el 68% de les persones enquestades pateixen aquesta situació, de les quals el 36% declaren patir soledat i el 32% mostren la presència de soledat indirecta.
Entre les conclusions, els investigadors destaquen que la família és una mesura preventiva davant la soledat. En l’àmbit rural, s’observa un menor sentiment de soledat degut a la proximitat de la xarxa familiar i especialment la veïnal : “Aquí no hi ha casals, perquè és un poble de 200 persones, però al ser més petit també estem més units. És com una casa” afirma un dels entrevistats. La televisió, els animals de companyia i les passejades es fan servir com a eines per espantar la soledat. L’estudi també revela que es tendeix a autojustificar la soledat com una part de la vida, defensant l’absència de familiars a causa de la cura dels fills, la feina o llunyania geogràfica.
Per tal de combatre la soledat, es proposen certes mesures: incentivar el voluntariat, protocols de detecció i seguiment, promoure els intercanvis intergeneracionals, promoure espais oberts a la comunitat o implantar habitatges tutelats o amb serveis per a la gent gran, entre altres.
Per a Maria José Erta , “les institucions, entitats i espais públics han de ser un factor protector i s’han de poder reconvertir en espais intergeneracionals. Des del Consell i l’ajuntament de Vilaller estem promouen activitats intergeneracionals amb un resultat molt satisfactori. Cal seguir treballant en aquesta línia i reforçar-ho per tal de prevenir una situació que malauradament s’anirà ampliant amb l’envelliment de la societat”.