L'hora de menjar

Quan li donem de menjar a un nen o nena, estem donant-li molt més que el puré que està al plat. Li transmetem amor i cura li ensenyem què i com menjar i què pot aconseguir de nosaltres quan menja i quan es nega a fer-ho.

* El menjar és una necessitat bàsica i està molt carregada emocionalment; per això no cal usar-ni com a premi ni com a càstig.

* Estiguem atents a no ensenyar-li a calmar qualsevol malestar amb menjar. Si plora o està avorrit, no intentem solucionar-ho amb una galeta o una poma. La ingesta de nutrients és tan important com ensenyar-li a relacionar-se saludablement amb els aliments. El moment de menjar

ha de ser tranquil i agradable, gaudint del menjar i de la trobada.

* És prioritari que aprengui a menjar per si mateix; si és amb la mà o amb la cullera no és tan important ara.

* A partir dels dos anys li fa bé compartir la taula familiar. El pare, la mare i els adults que comparteixin la taula no només seran bons models perquè el nen aprengui a menjar bé, sinó que el seu compañíalo farà sentir-se part del grup familiar. Per aconseguir-ho caldrà ajustar les expectatives. No podrà quedar-se a la taula llarga estona, segurament embruti i faci coses molestes ... Paciència, anirà aprenent de poc.

* Els modals dels aprendrà sobretot al observar-nos, però l'aprenentatge demora.

Els no que eviten situacions penoses

* No fer un circ al seu voltant a l'hora de dinar. N'hi ha prou amb acompanyar-lo, parlar-li, conversar o explicar-li un conte.

* No acostumar a menjar mirant TV.

* No obligar a menjar quan no vol. És saludable que respectem els seus senyals de sacietat.

* No obligar a menjar aliments que li disgusten.

Quan no vol menjar més, hem d'acceptar. Uns mossos més, al preu de la pressió i l'atenció excessiva, no valen la pena.

Amb sentit comú, bon humor i creativitat podem estimular el nostre fill a provar nous menjars. Sense pressions, estrès o amenaces.