Com posar límits en la petita infància

En els primers anys de vida els límits compleixen una funció protectora i estructuradora per al desenvolupament de l’infant. A través dels límits els adults adaptaran un món per tal que puguin explorar-lo i desenvolupar-se amb seguretat.

Els límits que es posen a casa constitueixen el millor entorn de proves per a enfrontar-se als que venen del món.

Els límits, i la relació que establim amb ells, ens acompanyarà al llarg de tot el procés vital, durant la infància, adolescència i edat adulta. I tindran un important pes en com ens estructurem i funcionem com a individus.

La història de vida dels pares, mares i tutors/es influeix en la criança. Així, la manera de com posen límits tindrà a veure amb la nostra pròpia experiència.

Com posar límits

En aquestes primeres etapes del desenvolupament, els límits han de ser externs i immediats: s’han de centrar en allò que passa aquí i ara, ser coherents i proporcionats, és la persona adulta qui ha d’establir-los i actuar de forma activa per a fer-los complir.

Serà bo que aquesta acció vagi acompanyada d’una explicació i d’un reconeixement de l’emoció de l’infant:
“Tens moltes ganes d’enfilar-te, però no pot ser perquè et podries fer molt mal”.

El bon tracte a l’infant, amorós i respectuós, haurà d’incloure uns límits clars, ferms i adequats a l’etapa evolutiva.

No podem esperar que les criatures en els seus primers anys de vida s’autoregulin. L’autoregulació es va adquirint progressivament al llarg del procés de maduració i serà llavors quan, a poc a poc, aquests límits externs s’aniran interioritzant i podran, si tot ha anat bé, autoregular-se.

Alguns motius pels quals pot resultar difícil posar límits als infants en els primers anys de vida:

• Dificultat per a tolerar la frustració de l’infant.
• Desacord entre la mare/pare/tutors/es sobre quins límits establir i com.
• Pensar que amb els límits interferim o dificultem el creixement.
• Falta de referents (no voler repetir l’estil de criança amb el qual van ser educats).
• Relacionar els límits amb l’autoritarisme.
• Moments vitals difícils.

Els límits compliran, per tant, les següents funcions:

• Aportar seguretat i donar una estructura que permeti comprendre com funciona el món que l’envolta.
• Afavorir el procés de diferenciació i construcció de la personalitat.
• Desenvolupar els processos de regulació.
• Afavorir la tolerància a la frustració i l’empatia.
• Donar pautes d’interacció i socialització que permeten integrar-se al grup i desenvolupar habilitats