Gestionar la frustació

Els infants, en algun moment del seu dia a dia poden sentir-se frustrats i exterioritzar el seu sentiment de maneres diverses: amb agressivitat, amb rebequeries, abandonant la tasca, demandant atenció, amb inseguretat, amb ansietat, etc. Aquestes maneres d'expressió ens alerten que no han incorporat encara una bona manera de gestionar la seva emoció, i que per tant, com a persones adultes (pares, mares, docents o famílies), hem d'iniciar un acompanyament respectuós i sobretot, sense perdre la calma , amb empatia.

La frustració és un estat transitori que es produeix quan tenim un desig, una il·lusió o una necessitat, i no aconseguim el nostre objectiu. És convenient recordar que aquesta forma part del desenvolupament de la personalitat, i que per tant, és totalment normal que es produeixi. És més, no es tracta d'una emoció que només es doni en els infants, les persones adultes també ens sentim frustrades en molts moments, la diferència és que gestionem aquest sentiment de manera diferent.

Davant la situació de frustració dels infants, el nostre paper ha de centrar-se en ensenyar que aquestes situacions poden ocórrer per molts motius, però també hem d'iniciar un procés d'acompanyament per a la recerca de possibles solucions o alternatives que puguem adoptar quan aquests desitjos no es compleixen.

"Acceptar el NO per resposta, l'ajudarà a enfrontar-se a diferents situacions de manera positiva"

La teoria és més o menys fàcil, la pràctica ja no tant, però arribat el moment concret, hem d'aprofitar la quotidianitat com a eina d'aprenentatge, per així, a poc a poc, anar interioritzant en ells una bona manera de resoldre conflictes.

Com podem iniciar aquest camí? Us deixem algunes eines:

1.- Converteix-te en model coherent: donar bon exemple a les nostres criatures és una eina potent d'aprenentatge. Podem passar-nos el dia parlant-li i donant-li indicacions, que al final el que aprendran serà el que estan veient en tu com a referent. Així que en el moment en què comences a identificar una frustració en l’infant, no perdis els nervis, mantingues la tranquil·litat i parla-li des de la calma i el respecte. Aquest serà l'inici de bon camí a la resolució del conflicte en qüestió.

2.- Posa't en el seu lloc: si ens traiem les nostres ulleres de persones adultes, i ens posem al lloc de l’infant, podem ajudar a identificar la frustració i sobretot, intentarem entendre què li passa. Frases com "Veig que t'has posat una mica nerviós/a amb aquest joc"; "Sembla que estàs enfadat/a per alguna cosa" ens poden ajudar al diàleg amb l’infant.

 3.- Promou la recerca de solucions: és important propiciar la reflexió durant el diàleg i no donar-li les solucions en safata. El millor és que, a través del nostre llenguatge, puguem ajudar-lo a que l’infant proposi les solucions a aquest "problema" amb el qual s'ha trobat. Si ho deixem passar no aprendrà a resoldre els conflictes, i encara que sembli que el que ha passat no té importància, sí que en té, i aquest moment concret és únic per al seu aprenentatge. Algunes frases per promoure la recerca de solucions podrien ser: "¿què creus que pots fer per arreglar-ho?"; "Entenc el teu enuig, però què et sembla si busquem la manera d'aconseguir-?, què se t'acut?" 

4.- Reforça aquelles accions que realitza bé: la majoria de les vegades estem amb el "bolígraf vermell" corregint tot allò que no ens sembla bé en les nostres criatures, ressaltant per tant, la part negativa. Però, i si canviem això? ¿I si en lloc d'això, ressaltem tot el que fa bé? D'aquesta manera estarem augmentant la seva autoestima, la seva motivació i la seva energia per continuar aprenent. Aquestes quatre eines es basen en els nostres 4 pilars fonamentals per educar els infants: escoltar, entendre, donar suport i acompanyar