L'hora de menjar
Menjar amb la televisió encesa o no? Li poso premis i càstigs perquè mengi? L'hora de menjar és una batalla….
- Quan donem de menjar a un infant, estem donant-li molt més que el puré que està al plat. Li transmetem amor i cura, li ensenyem què i com menjar i què pot aconseguir de nosaltres quan menja i quan es nega a fer-ho.
* El menjar és una necessitat bàsica i està molt carregada emocionalment;per això no cal usar-lo com a premi ni com a càstig.
* Atenció a no ensenyar-li a calmar qualsevol malestar amb menjar. Si plora o està avorrit, no intentem solucionar-ho amb una galeta o una poma. La ingesta de nutrients és tan important com ensenyar-li a relacionar-se saludablement amb els aliments. El moment de menjar ha de ser tranquil i agradable, gaudint del menjar i de la trobada.
* És prioritari que aprengui a menjar per si mateix;si és amb la mà o amb la cullera no és tan important ara.
* A partir dels dos anys és positiu compartir taula amb la família. Les persones adultes que comparteixin la taula no només seran bons models perquè l’infant aprengui a menjar bé, sinó que la seva companyia el farà sentir-se part del grup familiar. Per aconseguir-ho caldrà ajustar les expectatives. No podrà quedar-se a la taula llarga estona, segurament embruti i faci coses molestes ... Paciència, anirà aprenent a poc a poc.
Els no que eviten situacions penoses
* No fer un circ al seu voltant a l'hora de dinar. N'hi ha prou amb acompanyar, parlar, conversar o explicar un conte.
* No acostumar a menjar mirant la televisió.
* No obligar a menjar quan no vol. És saludable que respectem els seus senyals de sacietat.
* No obligar a menjar aliments que li disgusten.
Quan no vol menjar més, hem d'acceptar. Uns mossos més, al preu de la pressió i l'atenció excessiva, no valen la pena.
Amb sentit comú, bon humor i creativitat podem estimular el nostre fill a provar nous menjars. Sense pressions, estrès o amenaces.