Límits i tolerància a la frustació
LÍMITS I TOLERÀNCIA A LA FRUSTRACIÓ.
Poder començar a demanar el que volen amb més claredat, és un gran assoliment en el desenvolupament dels infants.
* Començar esperar quan sigui necessari o tolerar el "no" és un procés que requereix temps i per al qual és necessari que les persones adultes tinguin molta paciència i siguin molt fermes i convincents.
* Començar a preguntar de bona manera és una gran riquesa que podem començar a ensenyar a poc a poc. Si incorporem el gràcies i el si us plau, naturalment, l'adoptaran.
* Una vegada que puguin començar a preguntar, hem de donar l'oportunitat d'expressar-se, utilitzant paraules, paraules i gestos o simplement gestos.
*És important que donem resposta a les seves peticions, sigui per accedir o sol·licitar, però assegurant que les escoltem i que valorem les seves expressions de desig.
És primordial que donem resposta a les seves sol·licituds amb respecte. Quan siguin raonables, les acceptarem. Quan no ho siguin, mostrarem escolta, enteniment... però que hi ha altres motius pels quals no accedim al que demanen..
La importància de la seva tenacitat... i com sobreviure.
La tenacitat en aquesta edat permet als infants seguir intentant assolir habilitats malgrat les dificultats i els fracassos. No obstant això, la tenacitat pot incomodar-nos quan s'aplica en la relació amb nosaltres. Un exemple: quan demanem que recullin les seves joguines i la resposta és no i no
Com aconsegueixes que ho facin?
En lloc d'esvair-nos i establir una lluita de poder, podem utilitzar estratègies saludables per entendre'ls. Podem dir: "Què penses si agafo una joguina i tu agafes una altra?" en un bon clima i d'una manera divertida. I no us oblideu de felicitar-los després pel seu treball i per gaudir conjuntament per com de ben ordenat ha quedat tot.
El no dels infants.
Els infants no només senten el "no" moltes vegades, i els resulta molt fàcil de dir... Dir-ho també els permet descobrir el seu poder!*Dir no, és un exercici d'autoafirmació i independència.* Quan diuen "no", també entenen millor el significat d'aquesta paraula tan important.* Un altre camí d'entesa, és donar una mica d'experiència de participació en les decisions, que també els permet sentir que són ells els que decideixen. En lloc de discutir que es posi un abric determinat, ho podem dir així: "Avui fa fred, així que t'has d'abrigar. Quin jersei vols, el vermell o el blau?".