El traçat

Sortida: Refugi de Conangles
Arribada: Vilaller
Longitud: 20 Km
Altitud màxima: 1.550 m
Altitud mínima: 966 m
Desnivell: -584 m
Temps: 5h

Majoritàriament transcorre pel fons de la Vall de Barravés, paral·lel al curs de la Noguera Ribagorçana, coincidint amb un senders existent “Camins Vius” que recorre la circumval·lació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En la majoria del traçat Ribagorçà s’evita la seva coincidència amb la carretera N-230.

• Elements rellevants: Una espècie de flora present en aquest tram i d'interès botànic és el bruc (Erica tetralix), que per la seva naturalesa atlàntica és molt rara a la resta del Pirineu català.
• Espais protegits: Les cotes més altes formen part de la zona perifèrica de protecció del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
  El camí es troba senyalitzat i s'han instal·lat planells informatius que permeten la correcta informació i seguiment del camí.
  
  

Etapa VR01. Ref de Conangles – Vilaller

L’etapa ribagorçana de la variant del Camí de Sant Jaume Aran-Pirineus discorre pel curs de la Noguera Ribagorçana, des d’aproximadament el seu naixement a la capçalera de la Vall de Barravés fins al nucli de Vilaller, passant per diferents nuclis de població com Senet, Forcat, Vinyal, o Ginast.

El paisatge d'aquest tram ve condicionat per ser un dels més humits de la vessant sud dels Pirineus. Es caracteritza per la presència d'extenses masses forestals i prats alpins, d'alts cims i de barrancs i estanys. L'alternança de mitjans rocosos de naturalesa àcida i bàsica, juntament amb l'elevat grau d'humitat ambiental, afavoreixen les espècies arbòries pròpies del clima atlàntic. Els pics del extrem nord del tram ja sobrepassen els 3.000 m d'altitud, com ara el pic de Margalida (3.258 m), el Besiberri (3.030 m) i el tuc de Molières (3.010 m). Són relleus escarpats amb nombrosos llacs d'origen glacial als seus peus. A més, en el medi alpí d'aquest tram, hi ha nombroses torberes i landes humides.

Conforme ens anem apropant a Vilaller, el paisatge que caracteritza el nostre sender és el d'un fons de vall amb pastures i arbredes de ribera. La presència de la carretera N-230 i d'un parell de línies elèctriques que també remunten el riu són els elements antròpics més rellevants d’aquest entorn. A dreta i esquerra, els vessants s’aixequen, fins als 2.444 m del Tossal de les Roies de Cardet i els 2.434 m del Turó de la Coma de Moscader, ja a la Ribagorça aragonesa, ja que en gairebé tot el tram la Noguera Ribagorçana fa de límit entre Catalunya i Aragó.

Unitats de vegetació: Els boscos de la meitat nord de la vall de Barravés són, principalment, fagedes, avetoses i pinedes de pi negre (Pinus uncinata). El faig (Fagus sylvatica) és l'arbre més centreeuropeu de quants hi ha a la zona. És una espècie que sol indicar pluviometries de 1.000 l / m2 anuals o més. Altres caducifolis acompanyen als faigs, com el bedoll (Betula pendula), el trèmol (Populus tremula), el server de caçadors (Sorbus aucuparia) i el gatsaule (Salix caprea). L'avet (Abies alba), tot i que també precisa d'una certa humitat, tolera millor els rigors hivernals. Però és el pi negre l'espècie més resistent a la forta insolació, a les temperatures extremes i de la manca de sòl fèrtil de les altes cotes pirinenques. Les comunitats del pis alpí són els prats, la vegetació de tarteres i de geleres. El fons de la vall està dominat per les pastures i els arbres de ribera, com el salze (Salix alba), el freixe (Fraxinus excelsior) i el vern (Alnus glutinosa).